El passat dia 8 de novembre, la Congregació de la Causa dels Sants promulgar el Decret de beatificació del Servent de Déu Marià Mullerat i Soldevila, pare de família i metge de professió, mort el 13 d’agost de 1936 a El Pla, prop de Arbeca, per odi a la fe.
Després de comprovar la fama de martiri estesa entre els fidels i amb el consentiment de les exigències del Dret, el dia 9 de juliol de 2003, el llavors arquebisbe metropolità de Tarragona, Mons. Lluís Martínez Sistach va decretar obrir la Causa diocesana iniciant així el procés de beatificació. Un any després, el dia 26 d’abril de 2004, es va celebrar la sessió de cloenda.
La data escollida per a la celebració de beatificació de Marià Mullerat és el dissabte 23 de març, a les onze del matí, a la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona. Presidirà el cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants. Aquesta serà la primera beatificació de la història que s’oficiarà al temple catedralici tarragoní.
Nascut a Santa Coloma de Queralt, Marià Mullerat es va llicenciar en medicina i va exercir com a metge al poble d’Arbeca, a la comarca lleidatana de Les Garrigues, però pertanyent a l’arxidiòcesi de Tarragona, municipi del qual també va ser alcalde.
Amb l’esclat de la Guerra Civil i en plena persecució religiosa, el dia 12 d’agost de 1936, membres del Comitè van practicar registre en el domicili de Mullerat, persona de profundes conviccions cristianes i catòlic compromès, els quals van fer fora pel balcó tots els objectes i símbols religiosos que van trobar, per calar foc. Prèviament van obligar al metge a signar uns documents per aconseguir diners.
Al dia següent, va ser sostret violentament de la seva llar per part dels milicians i, juntament amb altres detinguts, pujat a un camió. Conscient Marià Mullerat del destí que l’esperava, a l’acomiadar-se de la seva dona va pronunciar aquestes paraules: «Dolors, perdona’ls com jo els perdono». Es va donar la circumstància que a un dels milicians se li va disparar l’arma, de manera fortuïta, i aquest va resultar ferit; el doctor Mullerat va tenir el gest de curar-lo. En el lloc conegut com El Pla, situat a la carretera que comunica Arbeca amb Borges Blanques, els milicians van fer baixar del camió als detinguts que van ser afusellats i posteriorment ruixats de gasolina per a ser cremats.
El 13 d’agost de 1940 es va inaugurar un monument funerari de pedra picada en el punt exacte de l’assassinat, on figura esculpit el nom de Marià Mullerat i de les altres cinc persones sacrificades el mateix dia. Les respectives cendres, dipositades en una urna, es guarden a l’interior del monument, respectat per tots.
Nombrosos són els testimonis que donen fe de la persona íntegra i exemplar que va ser Marià Mullerat i Soldevila, tant en el vessant professional, com a metge rural, i al capdavant de l’alcaldia d’Arbeca. Escollim el testimoni d’Antoni Pau i Sans, en la seva declaració: «Ho faig perquè per estudiar la faceta de l’home polític, o bé el professional de la medicina, cal tenir en compte, primer, la dimensió cristiana de la seva vida, que és la qual va modelar i va condicionar tota la seva actuació com a metge i com a persona implicada en les coses públiques. Cristià de sòlida formació i de profundes conviccions, es movia sota l’impuls de la pròpia fe, per sobre d’un altre mirament humà; testimoni permanent de la seva cristianisme amb la valentia que, en moments, exigeixen les circumstàncies».
Joan Borant, periodista
(Publicat al Diari de Tarragona el 12-01-2019)
