El dia 7 de novembre d’aquest any el papa Francesc autoritzava a la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el Decret sobre el martiri del Servent de Déu Marià Mullerat i Soldevila.
Un perfil biogràfic és alguna cosa més que enfilar dates i algunes anècdotes; són importants les dates, però també el període històric en què va viure el biografiat i com va viure. Marià Mullerat i Soldevila va ser un catòlic militant. Mai va dissimular o passar de puntetes davant les dificultats que li podia comportar la seva fe catòlica i el seu amor a la terra.
Marià Mullerat i Soldevila va néixer a Santa Coloma de Queralt el 24 de març de 1897 en el si d’una família d’arrels profundament cristianes. Rebé el baptisme el 30 de març i la confirmació el 17 de maig del mateix any. Cursà els primers estudis a l’escola del poble fins als 13 anys. Després l’enviaren intern a Reus al col·legi «Sant Pere Apòstol» dels Fills de la Sagrada Família on hi romangué durant quatre anys. Acabà els estudis amb molt bons resultats.
L’any 1914 començà la carrera de medicina a la Facultat de Barcelona. Fou un alumne que es va distingir per la seva aplicació, jovialitat, seriositat i pel seu testimoni i defensa de la fe. Des de 1919 fou alumne pensionat de la facultat de medicina, la qual cosa comportava estar en contacte directe amb els malalts ingressats.
Era un dels alumnes més actius de la facultat, a les vacances especialment anava a donar conferències pels pobles i ciutats sobre temes catòlics i sociopolítics conformes a la fe catòlica. L’any 1921 acabà la carrera obtenint la llicenciatura en medicina i cirurgia.
Marià conegué la jove arbequina Dolors Sans i Bové amb qui va contraure matrimoni a Arbeca el 14 de gener de 1922. Del matrimoni nasqueren cinc filles, la primera va morir poc després d’haver nascut.
Arbeca i els pobles dels voltants van ser el camp de treball i d’apostolat del metge Mullerat. Va ser un home fidel a la Renaixença Catalana i de conviccions cristianes profundes.
Que Mullerat era un bon metge ho van testificar els qui el van conèixer: pel seu tarannà i professionalitat es guanyà la confiança de molta gent. Fou el metge de capçalera de persones de totes les ideologies i classes socials. Quantes vegades el senyor Mariano no havia pagat les medicines d’un pacient! Com també havia tingut molts altres gestos de «bon samarità».
No podem obviar que Marià Mullerat va viure, com tothom d’aleshores, moments durs de la història d’aquest país: la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República i l’aprovació de la Constitució republicana el 9 de desembre de 1931; aviat s’enterboliren les relacions de l’Estat amb l’Església; la situació es complicà encara més amb l’aprovació de la Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas el 2 de juny de 1933 i reglamentada per un decret llei de 27 de juliol, que va ser un cop dur per a l’Església.
El metge Mullerat també va ser elegit alcalde d’Arbeca càrrec que exercí al llarg de sis anys, del 29 de març de 1924 fins al març de 1930. La seva activitat política no alterava la dedicació professional. Com alcalde es va preocupar pel bé del poble. Arbeca tenia llavors un cens superior als tres mil habitants. Sota la seva direcció es construïren voreres a tots els carrers. Es portaren canonades per a la distribució de l’aigua al poble i el de fonts públiques. Obrí pels estudiosos l’Arxiu Municipal. Treballà per millorar els costums públics, creà la Biblioteca Municipal, recuperà algun costum folklòric oblidat. No va poder dur a terme una cosa: crear escoles per facilitar l’ensenyament dels infants, un desig que no va poder veure acabat.
L’any 1923 va fundar la publicació quinzenal L’Escut amb el lema «defensor de tota sana ideologia», que no tenia cap altre objectiu que unir tots els qui convivien en una mateixa terra i treballaven per un mateix ideal. No es mostrà excloent i es manifestà obert envers tothom, inclosos els d’esquerres o republicans. La base que animava el seu compromís polític com a cristià estava en la doctrina de Lleó XIII, en l’encíclica Immortale Dei.
I va esclatar la guerra. El dia 12 d’agost de 1936, a les 10 de la nit trucaren a la porta els del Comitè, feren un escorcoll a la casa i llançaren balcó avall tots els objectes religiosos que van trobar, i al carrer hi calaren foc. Abans però l’obligaren amb amenaces a firmar uns documents amb la finalitat de treure diners. Tot això davant la família.
L’endemà, el 13 d’agost, sense cap advertiment va ser tret violentament de casa seva. En acomiadar-se de l’esposa li digué: Dolors, perdona’ls com jo els perdono. De casa se l’endugueren a la caserna de la Guàrdia Civil, allí amb tots els altres detinguts els feren pujar a un camió. A un dels milicians se li disparà l’arma i quedà ferit, el doctor Mullerat tingué el gest de curar-lo. Des de la caserna els varen dur fins a un lloc, conegut com el Pla, els feren baixar del camió i els assassinaren. Tot seguit ruixaren amb benzina els cadàvers. Va morir perquè era catòlic. Un dels testimonis que va declarar deixa molt clar qui era el metge Marià Mullerat i Soldevila: «Ho faig [testificar], perquè per estudiar la faceta de l’home polític, o bé del professional de la medicina, cal tenir en compte, primer, la dimensió cristiana de la seva vida, que va ser la que el va emmotllar i condicionà tota la seva actuació com a metge i com a home interessat per les coses públiques. Cristià de sòlida formació i d’arrelades conviccions, es movia sota l’impuls de la seva fe per damunt de qualsevol altre mirament humà, donant sempre testimoni del seu cristianisme amb la valentia que moltes vegades exigien les circumstàncies.»[1]
[1] Positio super Martyrio, Declaració escrita d’Antoni Pau i Sans, Testimoni VII, [2], 282.
Pere Cardona, caputxí,
Jutge delegat de la Causa
(Article publicat a la revista Església de Tarragona, n. 307 – novembre-desembre 2018)
