Goigs

Per la fe, sempre novella,
que amb la vida heu confessat:
Refulgiu com una estrella,
Marià, amic benaurat.

Us bressà Santa Coloma
de Queralt en bona llar;
de virtuts notable aroma
senyalava un fill preclar.
De bondat sou meravella,
alt honor dels Mullerat…

De petit se us mor la mare,
que, sortós, retrobareu
en Maria, que us empara
sempre més fins a la creu.
Bon alumne, jove grella,
sou exemple d’aplicat…

Per aprendre medicina
Barcelona us va acollir,
i la fe que mai declina
us marcava un bell camí.
Bon treball el cor cisella
de fulgors d’eternitat…

Tot Arbeca en ple us rebia
com a metge i com a amic:
quin puntal de bonhomia
tant pel pobre com pel ric!
A la vida que s’estella,
gest ocult, feu caritat…

Als dos anys de viure a Arbeca,
com a batlle el poble us vol.
Fer un servei jamai no us reca,
per donar pau i consol.
La justícia és l’anella
que us enllaça amb el sagrat…

Fomenteu pau i cultura,
i allargueu sempre la mà
per guarir tota amargura
i fer el viure més humà.

Tant de bé és una clivella
on veu llum el dissortat.

L’esperit de sant Ignasi
a Manresa us va colpir:
és Jesús el vostre oasi,
i el seu nom, llum i camí.
Jove vida s’aparella
per guanyar la llibertat…

Ve l’agost, temps de collita,
bones messes, bell esplet,
i intuïu una visita
que us fa estar amb el cor estret.
Dona i filles, flor en poncella,
mai no us deixen de costat…

La milícia entra a casa
i profana objectes sants:
un profund zel us abrasa
estrenyent Crist amb les mans.
Indultant la plebs mesella
seguiu Crist crucificat…

A un botxí se li dispara
un fusell, i el vau curar:
que el seu cor és alimara
sempre encesa a il·luminar.
I aclucàveu la parpella
perdonant qui us han linxat…

Tot el poble amb melangia
s’ha estremit a cada tret:
I allà El Pla de sang floria
deixondint un món distret.
Per la mort que us encimbella feu el cim de santedat…

Del perdó sublim centella
que el martiri ha coronat:
Refulgiu com una estrella,
Marià, amic benaurat.